El dia 31 de gener és el Dia de l’Arbre, una celebració simbòlica de caràcter internacional, i un bon dia per a adoptar compromisos d’actuacions que abasten tot l’any en defensa dels arbres i dels boscos.
La Conselleria responsable de Medi Ambient en el País Valencià, aprofita aquesta data assenyalada per a desplegar la seua maquinària propagandística i donar una visió que no es correspon amb la realitat. Una Conselleria que és capaç de realitzar i defensar tales de milers d’arbres en el bell mig del Parc Natural de Penyagolosa, amb el pretext de combatre una plaga de vesc (Viscum album), promoure l’eliminació de quantitats ingents de vegetació viva i valuosa per a cremar com a combustible, que realitza obres de gran impacte amb l’excusa de prevenir els incendis forestals, com ara, els tallafocs i l’eliminació de vegetació en grans superfícies afectades per faixes auxiliars i altres, quan, aquestes no es poden considerar mesures preventives, sinó de facilitació de l’extinció, i no ha quedat demostrada la seua eficàcia, cosa que es comprova incendi rere incendi. Una Conselleria que arremet contra la vegetació arbustiva en les intervencions de silvicultura, com és el cas d’un projecte de restauració hidrològic-forestal realitzat a Bicorp i Millars en els últims anys, en què, per a millorar la infiltració de l’aigua de pluja i recàrrega dels aqüífers, s’ha eliminat la vegetació perquè aquesta consumia aigua. Una Conselleria que l’any 2011, declarat Any Internacional dels Boscos, no va tindre millor ocurrència que celebrar el Dia de l’Arbre, tot incloent-hi la corresponent foto del conseller en aquell moment Sr. Cotino tot envoltat de xiquets de les escoles de la comarca, en la serra d’Agullent, amb l’olor a fusta cremada present en l’ambient després d’un devastador incendi que va afectar la zona uns pocs mesos abans, quan tots els experts coincideixen que, després del pas del foc, les reforestacions (que en molts casos són innecessàries) han de ser ajornades durant un temps prudencial, perquè qualsevol intervenció pot dificultat el procés de regeneració natural post incendi. Lluny d’aquestes consideracions, la Conselleria va permetre extreure immediatament la fusta cremada de la serra d’Agullent, sense importar als gestors responsables, l’existència d’estudis científics que desaconsellen aquesta pràctica. I, pel que fa a reforestacions, en un dia tan assenyalat com aquest, la conselleria dificulta l’obtenció de dades, no és transparent, i les dades que ofereix no són coherents, cosa que ens fa pensar que tot és el fruit de la improvisació i del maquillatge informatiu. En la pràctica, a les reforestacions promogudes per l’administració autonòmica (reforestacions monoespecífiques de pin blanc), s’usa maquinària pesant que té impactes greus sobre la vegetació preexistent i són extremadament mal dissenyades, fins al punt, d’arribar a plantar pins en zones on ja són presents aquests i amb uns ports considerables de fins a 3 i 4 metres d’alçada. Tot un seguit de despropòsits, el que caracteritza el dia a dia de la gestió forestal de les nostres forests, que deixa entreveure una manca d’interès pel treball ben fet i la conservació real del nostre patrimoni natural.
Precisament ara, quan està en ple procés d’elaboració el Pla d’Acció Territorial Forestal (PATFOR), document que traçarà la línia mestra de les intervencions forestals i que de ser aplicat segons està sent concebut, tindrà unes conseqüències nefastes sobre l’estat de les nostres masses forestals, perquè en el fons, el que planteja és l’eliminació de més de la meitat de les existències actuals de vegetació al País Valencià.
Davant de la inoperància de l’administració autonòmica, Acció Ecologista Agró i els col·lectius ecologistes agrupats en la plataforma Bosc Viu (Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians), han presentat hui una sèrie d’idees i propostes adreçades als diferents partits polítics amb representació en les diferents institucions, Ajuntaments, Diputacions, i les mateixes Corts Valencianes, convidant-los a que faciliten l’elaboració d’intervencions ben dissenyades que tinguen com a finalitat la defensa dels arbres i de les nostres formacions vegetals. El conjunt de propostes plantejades van en la línia marcada pels següent punts:
· Vetllar perquè no es destruïsquen innecessàriament més arbres, ni tampoc la valuosa vegetació arbustiva. Abans que res, la primera tasca és defensar aquells arbres i formacions vegetals existents, protegint-los de forma efectiva front a qualsevol tipus d’amenaça.
· Conscienciar als ciutadans del valor del bosc. Cal educar, formar, i difondre la importància de les funcions que tenen els boscos (com a reguladors del clima, perquè atresoren una gran biodiversitat, són subministradors de diferents recursos, perquè creen paisatges bells, etc...).
· Incrementar i millorar les zones verdes dels municipis. No cal oblidar les zones agrícoles, que en molts casos, suposen vertaders cinturons verds de les nostres ciutats, i a més, atresoren un gran coneixement i tradició cultural. Ara bé, havent quedat palesa la crisi del sector agrícola, és necessari descobrir noves vies que han de passar necessàriament per la promoció d’un tipus d’agricultura amable amb l’entorn i que proporcione productes de qualitat.
· Incrementar les dotacions de vigilància, prevenció i conciliació d’usos. Fer complir les normes de protecció, augmentar els equips humans i materials, així com els dispositius emprats, no sols per a prevenir i evitar incendis forestals, sinó també per a evitar altres actuacions indesitjables, com ara els abocaments incontrolats de residus, l’obertura il·legal de camins, les construccions il·legals, les tales irregulars, i qualsevol altra pràctica inadequada en medi natural.
· Fomentar la recuperació i la restauració de la vegetació natural. Els ecosistemes forestals són, en el seu conjunt, sistemes d’una gran resiliència. Malgrat la intensitat i la reiteració de la degradació que han sofert per l’acció antròpica, els mecanismes de regeneració natural són presents per a restablir els equilibris i valors perduts. Cal respectar els processos de regeneració natural perquè són extremadament eficients; cal entendre’ls, afavorir-los i reforçar-los, quan siga possible, amb accions assenyades i ben dissenyades, que no posen entrebrancs en la dinàmica de la vegetació.
· Promoure i executar restauracions de la coberta vegetal en zones degradades. No és necessari cobrir grans extensions; és molt més efectiu manejar parcel·les més menudes i realitzar treballs ben fets. En aquest cas, és la qualitat de la intervenció, i no la quantitat, el que ens ha de preocupar. Per a aconseguir-ho, caldria comptar amb el voluntariat, donar suport a iniciatives ciutadanes i escolars, fomentar la investigació a través de les universitats i els diferents centres d’investigació, promoure les actuacions a menuda escala ben dissenyades i organitzades, i que tinguen continuïtat en el futur. No fan falta promeses de milers d’hectàrees ni de milions d’arbres, que mai es compliran i que, en la pràctica, s’executen mal. És preferible un pla mesurat, viable, de qualitat, i plantejat a llarg termini, perquè el ritme de creixement de la vegetació en els ecosistemes mediterranis és lent.
València, a 31 de gener del 2012
